Una breu introducció a ... |
... Carcassona, Narbona, Cotlliure (en francès Carcassonne, Narbonne i Collioure). Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat [kaɾka'sunɔ]; en francès Carcassonne) és una comuna francesa situada al sud-est de França, al departament de l'Aude i a la regió del Llenguadoc-Rosselló. La vila és la capital de l'Aude i es coneguda per la ciutat fortificada de Carcassona, d'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-Duc al segle XIX i Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO des de 1997.[2]. L'any 2008 tenia 48.112 habitants. Com a Narbona i Lesinhan de las Corbièras existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Carcassona, al barri de baix, cap a la plaça Carnot. Narbona (en occità, pronunciat [narbúno]; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat de la costa mediterrània de França, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, al departament d'Aude i al nord del Rosselló. Amb 50.000 habitants, anomenats narbonesos, és la vila principal del departament de l'Aude i capital d'un districte i d'un cantó. Cotlliure (en francès Collioure) és una vila i municipi del Rosselló a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francès de Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000. |
... El Losera (en francès La Lozère), El departament del Losera va ser creat durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 -en aplicació de la llei de 22 de desembre de 1789-. Coincideix en bona part amb l'antic bisbat de Gavaldà, el qual formava part de l'antiga província del Llenguadoc. El departament està dividit en dos districtes: Districte de Florac i Districte de Mende. |
... Segòvia (en castellà, Segovia), és una ciutat espanyola a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la Província de Segòvia. Està situada entre la confluència dels rius Eresma i Clamores, al peu de la serra de Guadarrama. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'Aqüeducte de Segòvia, que l'any 1985 fou considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Segòvia fou la romana Segovia (Σεγουβία). Era una ciutat dels arevacs a la província Tarraconense a la via entre Emerita (Mèrida) i Cesaragusta (Saragossa). |
... Àlaba (Araba en vasc). En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió. Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part el comtat de Treviño (enclavament administratiu de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12°C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos). |
... Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar a través del port de Neum. La capital és Zagreb, amb uns 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split i Rijeka, amb més de cent mil. Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Sèrbia, mentre que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. |
... Budapest és la capital d'Hongria des del 1867 i és el principal centre polític, industrial i econòmic del país. Té una superfície de 525 km². El seu punt més alt es troba a János Hegy o Mont de Joan, a uns 529 m sobre el nivell del mar. Compta amb gairebé dos milions d'habitants. Va ser fundada el 17 de novembre 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i Óbuda i una altra a l'est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera línia de metro de l'Europa continental, és a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes. Té una població de 1,7 milions d'habitants. És la sisena ciutat més gran de la Unió Europea. La història coneguda de Budapest es remunta a la ciutat romana d'Aquincum, fundada a les rodalies del 89 sobre d'un antic campament celta, prop del que després seria Óbuda |
... Praga (Txec:Praha) és la principal ciutat i la capital de Txèquia. Situada a la vora del riu Moldava (Vltava), a la Bohèmia central, té 1,2 milions d'habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent cúpules, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Fundada a finals del segle IX, Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis de Bohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents que formaven la seva extensió es van unir en una sola denominació urbana l'any 1784. Durant la dominació austrohungaresa, el segle XIX, Praga es va convertir en el centre del romanticisme i nacionalisme txec i la seva activitat cultural i intel·lectual va ser brillant. |
... Grècia és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica. Limita al nord amb Albània, la República de Macedònia (coneguda per Grècia i en els fòrums internacionals com a Antiga República Iugoslava de Macedònia) i Bulgària, a l'est amb Turquia (amb qui manté unes tenses relacions geopolítiques) i amb la mar Egea, al sud-est i al sud amb la mar Mediterrània i a l'oest amb la mar Jònica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents. La capital és Atenes, el Pireu), i les ciutats principals són Tessalònica, Patres , Iràklion i Làrissa. |
... Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres localitats dins del seu gran terme municipal. Ciutat situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenàries i coronada pel seu robust castell, a més de mil metres d'altitud. En el seu terme s'hi troben els ports de muntanya de Torremiró (1259 m.) i Querol (1080 m.). El relleu abrupte i muntanyós de la comarca dels Ports sembra el camí per a arribar a Morella travessant barrancs, boscos de pins, carrasques, roures, rambles i moles. |
... Extremadura és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57' N i els 40° 29' N de latitud i entre els 4° 39' O i els 7° 33' O de longitud. Extremadura limita al nord amb Castella i Lleó (províncies de Salamanca i Àvila); al sud, amb Andalusia (províncies de Huelva, Sevilla i Còrdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (províncies de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal. Es divideix en dues províncies: província de Càceres (al nord) i província de Badajoz (al sud). La capital n'és Mèrida. La seva superfície és de 41.633 quilòmetres quadrats i la seva població és de 1.080.000 habitants. La densitat de població és de 25,7 habitants/km², una de les més baixes d'Espanya. |
... Bretanya (en francès: Bretagne; en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn) és una de les 26 regions de França. Ocupa una extensa península al nord-oest de l'estat francès de 27.209 km², la qual s'estén uns 240 km fins l'oceà Atlàntic, entre el canal de la Mànega al nord i el golf de Biscaia al sud. Rennes n'és la capital. La regió de Bretanya, creada pel govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, comprèn el 80% de l'antic ducat de Bretanya, considerat el bressol de la nació bretona. El 20% restant pertany actualment al departament del Loira Atlàntic, que forma part de la regió del País del Loira, amb capital a Nantes, que era la capital història del ducat de Bretanya. |
... Àustria (en alemany Österreich [ˈøːstɐraiç]) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea. Austria és un dels estats més antics d'Europa. Els seus origens són la cultura de Hallstatt i les terres celtiques amb el regne de Norig (=Noricum en llatí; "Norig" ja significa "regne de l'est" = "Àustria"). A l'any 14 a.JC el territori va ser conquistat pels Romans i romanitzat. Durant l'època medieval, la major part d'Àustria (això vol dir el terreny de parla alemanya i txeca) va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. |